Acte públic i sopar de DCat

Amb Joan Laporta i Anna Arqué a Vallromanes (Vallès Oriental). L'acte serà al voltant del tema 'Parlem de democràcia, parlem de independència'.

Serà el 25 de novembre amb el següent programa:

20.30 h. ACTE PÚBLIC: "PARLEM DE DEMOCRÀCIA, PARLEM D'INDEPÈNDENCIA Teatre Casal de Vallromanes, Rambla de Vallromanes 65,
_____________

22.00 hores SOPAR AMB JOAN LAPORTA I ANNA ARQUÉ A VALLROMANES

Restaurant La Noguera
Carrer Sant Jordi, 2
08188 Vallromanes

Preu per persona 25 €

PLACES LIMITADES INGRÉS O TRANSFERÈNCIA PREVIS FENT CONSTAR EL NOM AL COMPTE DE LA CAIXA 2100- 3042-14-2200520638 .

Us preguem que el dia del sopar porteu el comprovant de l'ingrés.

Us hi esperem !

MAPA

Carta de Joan Laporta

Dcat continuarà treballant també per la unitat de tots els independentistes de Catalunya, vinguin d’on vinguin, amb mentalitat constructiva, obviant qüestions partidistes que no ens porten enlloc. Persistirem caminant sempre amb pas ferm i amb les idees clares. Tenim capacitat i força per treballar pel present i pel futur de Catalunya i dels seus ciutadans i una base per créixer arreu del territori per fer arribar el nostre missatge a tothom.

Benvolguts/des companys/es,

Em dirigeixo a tots vosaltres per agrair-vos al suport que esteu donant a Democràcia Catalana i per dir-vos que totes les persones que estem treballant cada dia a DCat ens sentim amb més forces i amb més il·lusió que mai per assolir els objectius que ens hem marcat en aquest projecte polític i que passen per treballar perquè Catalunya sigui un Estat de la comunitat internacional. Des del Parlament de Catalunya i des de l’Ajuntament de Barcelona treballem per la dignitat de Catalunya, per donar resposta a les necessitats de la societat catalana en uns moments difícils i complicats com els que estem vivint.

Durant aquests mesos hem estat treballant per elaborar un full de ruta per fer créixer DCat i estendre el nostre missatge arreu del territori. Val a dir que aquesta tasca no ha estat gens fàcil, atès que, com tots sabeu, és molt difícil organitzar el futur amb pocs recursos humans i econòmics. Però estem més disposats que mai a tirar endavant i fer créixer Democràcia Catalana per assolir els nostres objectius.

Com bé sabeu, Democràcia Catalana té representació al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona i, personalment, us vull donar les gràcies pel vostre suport. En l’àmbit parlamentari ens hem posicionat en qüestions de tot tipus i hem proposat, amb el suport de tots els grups parlamentaris, una moció per l’impuls del Corredor Ferroviari del Mediterrani a Catalunya. També hem donat suport al Govern en els Pressupostos 2011 tot incidint en la necessitat d’unitat de les forces catalanistes al nostre Parlament. En quan a l’Ajuntament de Barcelona, treballem en els plenaris i en les diverses comissions i grups de treball sempre amb la mentalitat de construir una Barcelona com a futura capital d’estat.

Dcat continuarà treballant també per la unitat de tots els independentistes de Catalunya, vinguin d’on vinguin, amb mentalitat constructiva, obviant qüestions partidistes que no ens porten enlloc. Persistirem caminant sempre amb pas ferm i amb les idees clares. Tenim capacitat i força per treballar pel present i pel futur de Catalunya i dels seus ciutadans i una base per créixer arreu del territori per fer arribar el nostre missatge a tothom.

Us animo a participar dels futurs actes de DCat que anirem fent arreu de Catalunya.

Moltes gràcies,

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Joan Laporta

President de Democràcia Catalana

Em dirigeixo a tots vosaltres per agrair-vos al suport que esteu donant a Democràcia Catalana i per dir-vos que totes les persones que estem treballant cada dia a DCat ens sentim amb més forces i amb més il·lusió que mai per assolir els objectius que ens hem marcat en aquest projecte polític i que passen per treballar perquè Catalunya sigui un Estat de la comunitat internacional. Des del Parlament de Catalunya i des de l’Ajuntament de Barcelona treballem per la dignitat de Catalunya, per donar resposta a les necessitats de la societat catalana en uns moments difícils i complicats com els que estem vivint.

Durant aquests mesos hem estat treballant per elaborar un full de ruta per fer créixer DCat i estendre el nostre missatge arreu del territori. Val a dir que aquesta tasca no ha estat gens fàcil, atès que, com tots sabeu, és molt difícil organitzar el futur amb pocs recursos humans i econòmics. Però estem més disposats que mai a tirar endavant i fer créixer Democràcia Catalana per assolir els nostres objectius.

Com bé sabeu, Democràcia Catalana té representació al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona i, personalment, us vull donar les gràcies pel vostre suport. En l’àmbit parlamentari ens hem posicionat en qüestions de tot tipus i hem proposat, amb el suport de tots els grups parlamentaris, una moció per l’impuls del Corredor Ferroviari del Mediterrani a Catalunya. També hem donat suport al Govern en els Pressupostos 2011 tot incidint en la necessitat d’unitat de les forces catalanistes al nostre Parlament. En quan a l’Ajuntament de Barcelona, treballem en els plenaris i en les diverses comissions i grups de treball sempre amb la mentalitat de construir una Barcelona com a futura capital d’estat.

Dcat continuarà treballant també per la unitat de tots els independentistes de Catalunya, vinguin d’on vinguin, amb mentalitat constructiva, obviant qüestions partidistes que no ens porten enlloc. Persistirem caminant sempre amb pas ferm i amb les idees clares. Tenim capacitat i força per treballar pel present i pel futur de Catalunya i dels seus ciutadans i una base per créixer arreu del territori per fer arribar el nostre missatge a tothom.

Us animo a participar dels futurs actes de DCat que anirem fent arreu de Catalunya.

Moltes gràcies,

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Joan Laporta

President de Democràcia Catalana

DCat rep el Manifest en defensa d’una candidatura unitària independentista

El president de Democràcia Catalana, Joan Laporta, acompanyat d’altres membres del partit com Anna Arqué, Lluís Mosella i Cèsar Martínez, ha rebut aquesta tarda una representació dels promotors del Manifest en defensa d’una candidatura unitària independentista de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats espanyol del 20 de novembre. Els portaveus estan realitzant aquests dies converses amb les executives de les forces polítiques a les quals va dirigides el Manifest, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Democràcia Catalana (Dcat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Reagrupament Independentista (Rcat), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

Joan Laporta s’ha mostrat partidari de sumar esforços en una coalició sempre i quan en formin part tots els partits catalanistes als quals se’ls ha adreçat l’escrit, sense excepció, de cara a “anar a dir a Madrid que ens n’anem”. “Comparteixo els neguits dels promotors del Manifest, per això vaig fer el pas a la política”, ha afirmat el diputat i regidor de Dcat. Per la seva banda, una de les portaveus del Manifest, Gemma Ferrer, ha afirmat que aquesta és una iniciativa compartida per persones de tot l’espectre polític català que mantenen viu el desig de crear un front únic català a les Corts espanyoles.

Actes de Democràcia Catalana per la Diada 2011

Barrera, Planes i dignitat

El President Barrera tenia el país, Catalunya, al cap, i se’l creia de veritat. Se’l va creure durant la República, la guerra, la dictadura, la transició cap a la democràcia, el restabliment de la Generalitat i fins als nostres dies, els dies d’aquesta llarga transició cap a la independència. Per això va resultar incòmode a certs partits. No queia bé a l’esquerra comunista, com ha demostrat lamentablement el portaveu d’Iniciativa; no encaixava en els postulats de CiU, tot i que el president Pujol -més val tard que mai- ha reconegut que Barrera tenia raó; i no sempre va tenir el seu partit, ERC, fent-li costat. Al llarg de la seva història, a Catalunya, aquelles persones que han destacat per la seva coherència, valentia i generositat se les ha mirat d’apartar. És la tàctica habitual dels tenebrosos poders fàctics, mediàtics, econòmics i polítics, que no tenen miraments a l’hora de menystenir a qui pot fer trontollar el sistema de la dependència amb Espanya, el sistema de la indignitat. Ha passat amb intel·lectuals, escriptors, periodistes, cas del ja citat sovint en aquesta tribuna Josep M. Planes, que el passat 24 d’agost es va complir 75 anys que fou assassinat per pistolers de la FAI.

Planes, com Barrera, molestava perquè deia –o escrivia- ben clar el que el noranta per cent dels catalans i les catalanes pensen –o diuen- en veu baixa. Barrera, com Planes, deia clarament que la via per recuperar la dignitat de Catalunya és la independència. I això molestava. A molts, fins i tot a alguns que dilluns li proclamaven admiració i homenatge etern. Catalunya ja és una mica això, les lloances arriben l’endemà de la defunció. Si fem cas als discursos que vam escoltar al Parlament abans d’ahir, un té la sensació que la plena sobirania és qüestió de dies. Però al cap d’unes hores apareix la sospita que ben aviat els de sempre posaran el fre, l’aigua al vi, el mal dit seny oportú. I els mateixos articulistes que aquests dies han alabat a Barrera i la seva trajectòria política, seran els encarregats de dir, de mentir, amb la cançoneta que el país no és prou madur per la independència. De la mateixa manera i amb la mateixa barra que es va parlar i escriure sobre un grup d’individus que sota el nom d’indignats van ultratjar el monument a Francesc Macià de la plaça de Catalunya de Barcelona fa unes setmanes. En un país normal -imagineu-vos que un grup d’individus haguessin fet el mateix al Memorial Abraham Lincoln de Washington- les autoritats haguessin sancionat amb totes les de la llei aquest insult al president Macià. Va passar quelcom? No res. La gent normal estava indignada amb aquell fet de gamberrisme indignat? Sí, i molt, però durant dies vam patir la imatge vergonyosa del monument a Macià embrutat per consignes escrites amb la llengua de Cervantes.

Catalunya ja és això. Un país on la majoria diu que vol la independència, la majoria social, però tanmateix la majoria política del Parlament no s’atreveix a convocar ni un referèndum oficial. Perquè aquesta majoria política, representada en bona part per CiU, diu que la independència no està al seu programa electoral. I no ho està, no ens enganyem, perquè la base de votants convergents –que n’hi ha molts, d’independentistes- no han fet prou a l’hora de demanar als seus líders que la independència hauria de ser la prioritat de qualsevol programa de govern. Segurament que en els darrers dies, empesos per l’esperit Barrera, el consens independentista seria més ampli, però ja se’n cuidaran prou els vigilants del sistema en rebaixar l’eufòria sobiranista.

Marxem. Catalunya ha de deixar de ser un país d’anècdotes i gestos simbòlics per fer el pas cap a la política d’estat, honrant, en vida, no en mort, els valents que defensen la pàtria. No val guardar-se l’elogi per l’endemà del traspàs. Això és de país petit i covard. És l’hora de la veritat. O ara o mai. Cal decidir el futur des del present. De motius, no ens en falten. Ahir al Congrés del Diputats ens en van donar un més, decidint per nosaltres com hem d’administrar els nostres recursos, dient que la Constitució es reforma quan ells volen. Com deia Planes en un dels darrers escrits, en aquest cas en referència a l’assassinat dels germans Badia: “Assistim, sorpresos i adolorits, i -per què no dir-ho?- avergonyits també, a una veritable trama muntada per la covardia o per l'estupidesa -no sabem què és pitjor- destinada a desorientar l'opinió”. A veure si 75 anys després n’hem après i som prou valents per dir que marxem.

Jordi Finestres.

Condol de Democràcia Catalana pel traspàs del President Barrera

Democràcia Catalana lamenta el traspàs del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Heribert Barrera i Costa, que ens va deixar ahir dissabte a l’edat de 94 anys, i fa arribar un sentit condol als seus familiars i amics més propers.

Democràcia Catalana lamenta el traspàs del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Heribert Barrera i Costa, que ens va deixar ahir dissabte a l’edat de 94 anys, i fa arribar un sentit condol als seus familiars i amics més propers.

Persona amb un llarg, ininterromput, profund i intens compromís amb la democràcia i els drets i les llibertats de Catalunya, lluitador antifranquista i protagonista en la recuperació de la nostra democràcia, el President Barrera va treballar fins al darrer moment per la independència de Catalunya.

Primer president del Parlament restaurat i històric dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, des de Democràcia Catalana continuarem treballant per assolir la plenitud nacional que anhelà per a Catalunya el Molt Honorable President Barrera, que desitjà un estat amb veu pròpia a la comunitat internacional per al seu, el nostre, país.

Jan Jambon (N-VA): ‘M’és difícil entendre perquè CiU no capitalitza efectivament aquesta majoria ciutadana que vol la independència"

L’associació catalana d’acció internacional Welcome Mr. President, membre fundador juntament amb la VVB flamenca i la SNC escocesa de l‘Aliança Europea per a la Independència’, va ser convidada per la direcció de la Universitat Catalana d’Estiu a portar un representant polític flamenc que conegués prou la realitat i l’evolució del moviment independentista flamenc, tant des del punt de vista social com polític. Així, la WMP va presentar dilluns, al públic de l’auditori, i a la premsa congregada a la Universitat Catalana d’Estiu, un polític flamenc de primera fila: Jan Jambon.

Dos escenaris flamencs, el social i el polític, ben coneguts per la catalana Anna Arqué, de Democràcia Catalana i membre de l’associació Welcome Mr. President, encarregada de fer la introducció de la ponència a càrrec del portaveu de la NVA i diputat flamenc, Jan Jambon.

En la seva introducció, Arqué va destacar el lideratge polític real dels dirigents de la NVA, un lideratge determinat que, sense una realitat social independentista demostrada com era el cas de la flamenca, els ha portat a mantenir-se determinats i a no pactar amb els representants francòfons contraris a la independència de Flandes. Aquesta voluntat a plantar-se, i no cedir davant les pressions unionistes, va provocar la no formació del nou Govern Belga, ara, per més de 430 dies. També s’ha renunciat a càrrecs i privilegis personals a favor de la llibertat col·lectiva flamenca, i com a conseqüència de tot plegat s’ha dissolt la taula de negociacions fa un mes i escaig. ‘El lideratge polític flamenc no es limita a dirigir el que hi ha sinó a liderar la transformació per canviar la realitat administrativa i política del país, és un lideratge polític real i subratllo la paraula ‘real’’, va afirmar Arqué durant la seva intervenció.

La UCE destaca l’anàlisi comparativa que va oferir Arqué de les dues realitats socials i polítiques i aplaudeix el tarannà acadèmic de l’exposició que va oferir Jan Jambon a Prada com a cloenda del cicle de ponències amb el títol: ’Crisi Democràtica i representació territorial’.

El Portaveu de la NVA va fer una pedagògica ponència de l’evolució històrica del nacionalisme i independentisme flamenc per acabar amb una anàlisi del context socio-polític actual i la prospecció dels possibles escenaris electorals en un proper futur.

Jan Jambon preveu que el partit que representa, la NVA, anirà a l’oposició del futur Govern Belga i que unes noves eleccions podrien ser convocades en un futur no llunyà: ‘Aquestes sí seran enteses per la societat flamenca com un ‘referèndum’ vers la independència de Flandes. Votar NVA serà votar sí a la independència i un sí, sens dubte, efectiu’ afirma Jambon. En aquests moments la Nova Aliança Flamenca, NVA, segons una recent enquesta se situa en un 40% en intenció de vot.

Cal destacar també les declaracions de Jan Jambon als mitjans de comunicació en referència a l’èxit del moviment social independentista català, que el defineix com ‘fort, plural i majoritari, una realitat social que conec gràcies a l’Anna Arqué com a responsable d’internacional del procés de la Consulta sobre la Independència i de l’associació WMP’. Jambon reconeix aquestes característiques del poble català com a condicions idònies per tal que els partits polítics majoritaris donin el pas definitiu, declarin la independència de Catalunya i comencin les negociacions amb l’Estat espanyol i la comunitat internacional. Jambon va afegir: ‘M’és difícil entendre perquè CiU no capitalitza efectivament aquesta majoria ciutadana que vol la independència i amb la majoria parlamentària que tenen i juntament amb les altres forces independentistes no declaren la independència de Catalunya’.

Visca Catalunya i Flandes lliure!.