Unitat per Barcelona sorgeix de la sincera convicció que la suma de les diferents sensibilitats independentistes és la via per ser més forts políticament, penso en certa mesura, com a conseqüència de la real lliçó de victòria que la ciutadania vàrem donar a la classe política i a nosaltres mateixos amb la transversal i plural organització de la Consulta sobre la Independència. Tots coincidim que la fórmula és la guanyadora, per tant uns resultats concrets i locals no poden validar, o no validar, un plantejament ample i Nacional amb una ambició clara, seriosa però també entusiasta que ens impliqui a tots, tots els que sincerament treballem per l'Estat propi i el sabem possible. La suma a Barcelona ha funcionat, la independència desacomplexada té representació al consistori de la capital de Catalunya, podria no ser així, i agradin o no els protagonistes, aquesta ha de ser pels independentistes una bona notícia. L'escenari puntual intern dels partits no ens pot fer, a tots els independentistes del país, renunciar, ignorar o menystenir un model guanyador que es situa per damunt les realitats individuals.
Donem temps a qui ho necessita i mentrestant enfortim la resta de 'cases', i fem-ho sempre volent que tots els companys/es independentistes tinguin la seva 'casa' forta perquè serà amb la suma de totes com guanyarem! i aquell dia no hi haurà teva o meva, per tant més val que ens preocupem que totes siguin ben fortes. Si us plau, no siguem 'petits', no siguem miseriosos ni rancuniosos, comencem a ser aquests independentistes que guanyem perquè volem i podem, i podem perquè som grans i actuem en gran, siguem generosos entre nosaltres, ajudem a qui vol aprendre, i vulguem aprendre sempre de qui ens pot ajudar, no estigmatitzem, siguem positius i aprenguem a gestionar les nostres misèries com ho faria qualsevol altre Estat, amb normalitat, sense exagerat drama, amb templesa i inclús, però això ja ens cau lluny..., dissimulant el 'pecat' del company enlloc de gaudir mostrant-lo.
I sapiguem també celebrar les victòries, celebrant-les com col.lectives, perquè ho són, que no ens esborronin els encerts individuals que si són de gent de la terra independentista, són segur encerts per tots!. El nostre país no és petit, el nostre és un país molt gran, estiguem a l'alçada. Sentim com repetim allò que solament ens tenim a nosaltres, que penso ja està bé i és prou, però no acabem d'assumir que nosaltres també som els qui personalment ens puguin agradar menys. No serem mai Sants, gràcies a Déu, no caiguem en el parany d'esperar l'arribada de polítics purs i perfectes per lluitar de debò, perquè no arribaran, ni la nostra llibertat serà resultat d'un miracle, aquesta batalla no és un comte de fades, és real i és la nostra i guanyar passa per acceptar la exigent responsabilitat de treballar i lluitar com a homes i dones d'Estat per la Independència, és a dir fent pinya, fent sardana, fent castell, en definitiva, fent de Catalans i Catalanes no ocupats.
Recordem avui s.XXI la crònica de Ramon Muntaner (s.XIII), 'La mata de jonc': 'Separats és fàcil arrencar-nos... junts és impossible!' Endavant perquè 'som i serem gent Catalana tant si ho volen com si no!!' (Santa Espina). Endavant tots i totes, Visca nosaltres: el Poble Català i... Visca sempre Catalunya!! Guanyarem.
