El diputat Joan Laporta ha comparegut aquesta tarda en roda de premsa al Parlament de Catalunya on ha explicat el seu posicionament vers el debat i votació de les esmenes a la totalitat que diversos grups i subgrups parlamentaris presenten demà a la Llei de Pressupostos del 2011:
“No són uns pressupostos de bonança sinó de crisi. Sense comptar amb l’endeutament, els ingressos de la Generalitat són d’uns 22.500 milions d’Euros i les despeses totals pugen a 32.600 milions, per tant es genera una necessitat d’endeutament de 10.100 milions d’euros. Si tenim en compte que Catalunya pateix cada any una espoliació fiscal de 20.000 milions d’euros, amb un estat propi, no només no ens hauríem d’endeutar sinó que encara ens sobrarien 10.000 milions addicionals per atendre les necessitats dels catalans i les catalanes. Ara bé, crec que aquests pressupostos que ens presenta el Conseller Mas-Colell són una mostra de coratge. Les retallades que s’han fet han vingut obligades per l’ofegament fiscal al que ens sotmet l’estat espanyol. Tot i així, fins i tot en l’àmbit de la salut, la despesa només recula fins als nivells de fa dos anys. I aleshores ningú deia que el sistema sanitari públic fos deficient. I també és bo recordar que 7 de cada 10 euros del pressupost es destinen a despesa social -les conselleries d'Ensenyament, Salut i Benestar Social i Família.
En el conjunt del pressupost tornem als nivells de l’any 2007 gràcies a la fermesa del Conseller que primer s’ha negat a maquillar els números i després ha desobeït el mandat estatal de reducció de dèficit. Com ja els he apuntat, això genera una necessitat de finançament de la Generalitat de 10.000 milions d’euros. D’on traurem aquests diners? L’endeutament a llarg termini el tenim bloquejat pel govern central que ens aboca a recórrer al finançament de curt termini que, com bé sabem, té associat uns alts costos financers en termes d’interessos i comissions. A més hi ha el perill que la Generalitat es recolzi també en el deute a proveïdors, castigant encara més el ja malmès teixit empresarial català. Per nosaltres aquesta situació és massa precària i li demanem al Govern un coratge encara major: donat que actualment no tenim
més remei que endeutar-nos, que emeti deute a llarg termini encara que no compti amb el vistiplau espanyol.
Amb l’esperança que el Conseller Mas-Colell seguirà plantant cara a Madrid em sento inclinat a votar a favor d’aquests pressupostos, però amb algunes reserves. La setmana passada un de vostès em preguntava si el meu vot afirmatiu tenia alguna condició. Doncs sí, el meu suport està condicionat què el Govern no es posi en mans del PP. Ja és hora que la política catalana estigui en mans del partits catalans i ara tenim l’oportunitat de fer-ho. Demano un esforç al Govern per arribar a un pacte que faci possible l’abstenció d’ERC.
La no-dependència del PP els enfortirà de cares a les futures negociacions a Madrid. I a ERC li demano que sigui generosa i faci possible la col·laboració entre partits catalans. Que s’allunyi de la dinàmica nefasta del tripartit i iniciï una etapa d’entesa entre partits catalans.
Finalment, deixin que els faci una darrera reflexió: les retallades d’aquest any han incidit especialment sobre la inversió. Això s’ha fet per tal de no retallar més la despesa corrent. Reduir la inversió significa un empobriment major de Catalunya en el futur. Tot i aquest esforç, el dèficit només es redueix del 3,86% del PIB al 2,66% i el compromís del Govern per el 2012 és d’arribar a l’objectiu que l’estat fixa de l’1,3%. Què més retallarem l’any que ve? Contràriament al que predica el President, si seguim així, ens carregarem Catalunya per salvar Espanya.
Per tant, estarem atents a les explicacions del Govern, a quin és el full de ruta per als propers tres anys, saber quina és l’estratègia per aconseguir el concert econòmic i acabar retallant l’espoli fiscal. D’aquestes explicacions, de la voluntat del Govern i, en especial, del President Mas, per saber si les retallades continuaran en els pressupostos dels anys venidors i si la voluntat immediata és tancar els pressupostos amb el Partit Popular, em reservo la intenció del meu vot en el Ple del 20 i 21 de juliol.
En el Ple de demà sí els avanço que votaré en contra de les esmenes a la totalitat a fi que la Llei de Pressupostos segueixi el seu curs legislatiu. Atès que la votació és, a hores d’ara, pel conjunt de les esmenes, dir-los que si fossin separadament, m’abstindria en el cas de les esmenes presentades per ERC i pel subgrup SI, amb qui compartim la voluntat –i la necessitat- que els impostos que es recapten a Catalunya romanguin a Catalunya, fet que evitaria uns pressupostos tan restrictius com els d’enguany. La fi de l’espoli fiscal és l’única manera de sortir de la crisi i construir un país pròsper pel benefici dels catalans i les catalanes. I votaria en contra de les esmenes presentades pel grup socialista, per ICV-EuiA i pel subgrup Ciutadans, perquè més enllà de no presentar cap proposta alternativa, i en el cas de socialistes i Iniciativa ser còmplices de la precària situació financera de la Generalitat, no veig cap esforç per contribuir a posar fi a l’espoli fiscal que tan negativament incideix en el benestar dels catalans i les catalanes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada